El més important del Ple que vam ahir no va ser l'acord de dedicar el nom d'una plaça al creador de l'estelada, Vicenç Albert Ballester. Potser que comencem per aquí. El més important és que l'equip de govern cedeixi la gestió de l'area d'informàtica a una empresa municipal que no té cap control polític (SERMUVIC), que la PxC s'oposi ferotgement a mantenir una unitat escolar per a nois/es amb trastorns conductuals, que es proposi posar els plens municipals a les 9 del matí d'un dia qualsevol, que no es doni cap mena d'explicació sobre les actuacions arbitràries del director executiu de la Fundació Educació i Art, aquestes coses sí són importants. Allò altra, amb tots els respectes cap a VAB, va ser un vodevil. En primer lloc, els socialistes fent-se els ofesos perquè era un personatge "antidemocràtic" (quina mena de democràcia hi havia a Espanya al 1900?), en segon lloc l'estira i arronsa d'ERC i CUP per veure de qui era la idea (de tots dos i no em parlem més), i finalment l'al·legat del portaveu de CiU: "d'aqui a dos anys el pacte que voldríem és CiU+ERC". No és que jo interpreti això, és que va dir això, entre línies és clar. I no va dir una cosa que jo crec que pensava: el que volen, i pel que treballen, és per aconseguir majoria absoluta, ben legítim per cert. I després, tot allò que PSC i ERC han aprovat amb aquella alegria (com per exemple els horaris dels plens a 2/4 de 12 del matí) contra l'oposició, se'ls tornarà en contra, però d'aquestes coses ja tindrem temps de parlar-ne.