De Vic estant

No és l'economia (només), és la ideologia (també)

2012-01-18T15:00:00.000+01:00

Les retallades que estan portant a terme amb satisfacció amoral els governs de CiU i del PP estan relacionades no tan sols amb les dificultats econòmiques que pateix el país, sinó també (i molt especialment) amb la ideologia ultraliberal d'aquests dos partits. Fer sostenibles les finances públiques és una cosa, i hi ha moltes maneres de fer-ho (començant per a exigir major contirbució fiscal a qui més pot pagar), i destruir sistemàticament drets laborals i socials aconseguits al llarg de lluites centenàries és una altra. De fet, com que a la majoria de capitostos ppvergents la situació de crisi no els afecta personalment contemplen amb una certa satisfacció, indiferent al sofriment que genera, com avança la destrucció de l'estat del benestar. Ara tenen la gran oportunitat, un context de crisi econòmica severa, la por de la gent, el suport de la Unió Europea a la seva agenda ultraliberal... Això només té un problema, els efectes socials que provoca (la societat s'empobreix, hi ha més malestar ciutadà i la delinqüència i l'emigració creixen). En definitiva, el país per pistonades i ens anem situant en un escenari de mediocritat en tots els aspectes que s'ha de combatre amb discursos morals molt miserables (com el de la cultura de l'esforç pel que fa a l'educació). Les polítiques neoliberals ens porten a un carreró sense sortida i cada dia s'evidencia més. A més retallades més crisi. Ara, més que mai, la intervenció de l'estat ha d'ésser clau per a revertir la situació. Les són polítiques keynesianes són imprescindibles. Sense elements correctors no ens en sortirem, i la gent ho ha de saber.

Vic: un pressupost sense rumb

2011-12-20T15:10:00.000+01:00

L'aprovació del pressupost de l'Ajuntament de Vic en el darrer ple municipal em va preocupar. D'entrada, la manera en què es va desenvolupar el debat fou absolutament demagògic i populista. El govern de CiU i ERC va demostrar no tenir cap projecte per aquesta ciutat. Va pactar unes coses amb el PSC (amb la venda de Casa Comella pel mig) i d'altres amb PxC i SI. La majoria d'elles incompatibles, la qual cosa demostra que no saben on van i que estan força descol·locats. És a dir, un grup municipal que canvia de vot en un tema molt important en tres setmanes (lleig!), un govern disposat a pactar qualsevol cosa amb qualsevol grup (demostració de què no vol complir res del que ha acordat) i desqualificacions cap als grups que gosen oposar-se frontalment al pressupost (ICV i CUP). Al final, uns comptes municipals que baixen en tots els apartats, també en els socials i educatius, que cronifiquen una situació financera greu (Vic és la 70ena població més endeutada de l'estat) i que no aporten cap solució per a les necessitats socials creixents que es van generant. Això sí, la torna dels pressupostos ha servit per a desencallar la venda de Casa Comella (per què tanta insisitència?) i per a evidenciar que la nostra ciutat, Vic, té un govern que no sap què fer.

CiU com els jesuïtes

2011-12-15T14:30:00.000+01:00

El gran escriptor francès Voltaire deia que els jesuïtes eren els únics clergues que feien la guerra al Rei d'Espanya a les Amèriques i el confessaven a Madrid. És a dir que la cort hispànica estava plena de jesuïtes i els qui organitzaven els indis americans contra la colonització també eren jesuïtes. Aquesta ambiguitat calculada els feia poderosos. Això traslladat als nostres dies es podria aplicar a CiU, el gran partit nacional-neoliberal de Catalunya. Són ells, a través de l'alcalde de Vic, que munten una Associació de Municipis per la Independència, res a dir. Però també són ells que defensen la monarquia i els interessos espanyols a Catalunya. Una mica cínic. Com els jesuïtes, ambiguitat calculada que de moment els va bé. Guanyen eleccions, una darerra l'altra, dominen totes les institucions i imposen el seu model social nacional-neoliberal a tota la societat. Per cert, un milió de vots no haurien de servir per a imposar sofriments a tota la nació catalana (recordo que som 7'5 milions de persones). Practiquen una mena de totalitarisme electoral gens recomanable i gens "nacionalitzador". En fi, l'ambiguitat calculada dels jesuïtes els ha permès sobreviure uns quants segles, esperem que la dels nacional-neoliberals sigui més estantissa. Si no, estem perduts.

Casa Comella, com a símptoma

2011-11-07T19:07:00.004+01:00

L'Ajuntament de Vic decideix vendre's Casa Comella, patrimoni històric i cultural de la ciutat. El preu de sortida de la subhasta són 800.000 euros. Primera qüestió. Com es taxa una casa de valor històric. Quan costaria la Torre Eiffel de París? I el Museo del Prado de Madrid? Mercantilitzem el nostre passat. Des d'ICV-EUiA ens hi hem oposat rotundament. Al final és una qüestió de concepte. Es una obligació de les institucions públiques vetllar per al patrimoni col·lectiu i, en la mesura del possible, gestionar-lo. Això només es pot fer amb garanties si n'és el propietari. La crisi és la gran excusa, serveix per a tot. Per a carregar-se els drets dels treballadors, per a destruir serveis públics i ara per a desfer-se de patrimoni històric i lliurar-lo a preu de saldo als privats. Ens entristeix que partits com osERC i PSC donin suport a aquesta política sistemàtica de cessió de les incumbències públiques. Nosaltres no cedirem en aquesta qüestió i , amb crisi o sense, exigirem a les institucions públiques el compliment de les seves obligacions.

Xenofòbia a Catalunya

2011-11-01T12:43:00.000+01:00

El passat divendres dia 28 d'octubre vaig anar a la presentació del llibre Xenofòbia a Catalunya del mestre-periodista, i amic, Xavier Rius Sant. La Tralla, la llibreria on es portava a terme l'acte estava força plena. Llegint el llibre, hom s'adona que el moviment xenòfob/racista/feixista (digue-li com vulgeu) està ben estructurat a Catalunya. Comença a ser un actor polític a tenir en compte. La gent fa seves les propostes xenòfobes (que es neguen a considerar d'aquesta manera) per diversos motius, però tots es poden resumir en un: la societat ha canviat en un context de creixent conflictivitat (bandes, incivisme) i profunda crisi econòmica (atur, precarietat). En aquesta anàlisi s'hi barregen dades objectives (les bandes existeixen de debò) amb d'altres de subjectives (els ajuntaments perdonen els impostos als immigrants). Enmig de tot això, l'enorme descrèdit dels polítics (percepció que va de dreta a esquerra). La gent que sosté opinions antiimmigratòries, ho se de bona tinta, és molt difícil de convèncer. La sensació d'invasió i d'inseguretat domina la seva percepció de les coses i als qui optem per altres solucions ens veuen simplement com uns traidors. No ens enganyem, això obre la porta al totalitarisme del segle XXI, fins i tot entenent que qui sosté aquestes consideracions no se'n adoni. Al cap i a la fi, molts alemanys es posaren en mans de Hitler, amb bona fe, i només veieren el que se'ls venia al damunt quan ja era massa tard. En fi, que les noves societats del segle XXI no tenen marxa enrere. Que caldrà resoldre els conflictes que generin (perquè en generen). Que des de la política s'ha de continuar treballant per a donar respostes a tots els conflictes que sorgeixin, des de la democràcia i les lleis. Que qualsevol involució respecte de la societat diversa que s'està construint ens portarà de cap al feixisme i al totalitarisme. Que el més perillós, tal i com assegurava Xavier Rius en la presentacio del seu llibre, no són els partits xenòfobs sinó l'apropiació que de les seves propostes en facin alguns partits democràtics. Com es va demostrar a Vic amb el tema del padró, flirtejar amb les propostes xenòfobes només beneficia als xenòfobs. A Vic ni CiU, ni ERC, ni molt menys PSC van treure cap rèdit electoral del seu posicionament sobre aquesta qüestió. Només va guanyar vots, i regidors, PxC.

Joan Coscubiela, el meu candidat

2011-10-22T16:29:00.001+02:00

La llista d'ICV-EUiA que encapçala Joan Coscubiela i que tanca Jiménez Villarejo és la única que defensarà exclusivament els interessos dels de baix. No tindran cap altra compromís que no sigui el de procurar pels drets de la majoria. Segurament no hi ha cap altra formació que pugui esgrimir aquestes intencions. Per a nosaltres, per damunt de tot hi ha les persones, únicament les persones, especialment aquelles que pateixen. Aquelles sobre les quals els poderosos fan recaure el pes de la crisi. No tots els polítics són iguals, i admetent que no es pot caminar sense embrutar-se de pols, n'hi ha que són honestos i que treballen pel bé comú. Ho tinc clar, la antipolítica és reaccionària. Cal defensar els interessos de la gent senzilla al carrer, però també, i especialment, a les institucions. Cal anar a votar, una forma intel·ligent de rebel·lar-se i de fer sentir la nostra veu. Jo ho faré, per Joan Coscubiela, per ICV-EUiA.

Catalanisme sense projecte social

2011-10-04T13:01:00.001+02:00

Els moviments tàctics que facin determinats partits per a desenganxar-se del seu passat immediat no m'interessen gaire i crec que no m'hi he de ficar, cadascú fa el que vol, o pot. Ara bé, com que sóc i em considero catalanista, sí penso que puc explicar perquè considero un error imaginar-se que el catalanisme pot anar a algun lloc sense tenir un projecte social, és a dir sense recolzar-se en els sectors socials desafavorits. Cada país té la seva pròpia història i la de Catalunya és la que és. La supeditació de les classes "nobles" als interessos espanyols comença ja durant el regnat de Joan II i continua fins ara, mireu si no que fa CiU amb els seus amics del PP. La llibertat de Catalunya serà un projecte popular o no serà, fa molt temps que ho dic. I crec que entossudir-se en les etiquetes és un altre dels errors d'aquest nou catalanisme sense projecte social que s'ha forjat darerrament i que considero que no va enlloc. En aquest país hi ha gent que creu que Catalunya és una nació i que cal enfortir-la i renacionalitzar-la, i n'hi ha que pensen que simplement són quatre províncies espanyoles. Doncs bé, cal treballar amb els primers sense pensar en tantes etiquetes i adreçar-se als segons amb projectes polítics de base social per atreure'ls al camp del catalanisme integrador. És possible fer-ho, amb els ritmes que ens marquem nosaltres mateixos depenent de les crcumstàncies. No cal enrocar-se en el tot o res. Cal el treball de la formigueta amb la vista posada a l'horitzó, tenint present que, com sempre ha passat a Catalunya, serà el poble menut, i ningú més, qui defensi la seva llibertat.

Repolititzar la societat, tornar el poder a la gent

2011-09-14T11:58:00.004+02:00

Des que transito per això que alguns diuen el 2.0, que m'ha permès estar en contacte amb molta i diversa gent, m'estic adonant del grau de despolitització en què ha viscut la nostra societat. En els darrers 15 anys, l'abundànica i la prosperitat han fet que la gent, la majoria s'entén, s'hagin allunyat de la política, i per descomptat dels partits. Aquest distanciament ja li ha anat bé a la política oficial, especialment als partits grossos que han pogut anar fent sense haver de donar gaires explicacions. Així s'ha creat una trinxera entre les institucions i el poble. Alguns dirigents polítics prou nostrats, permeteu que no digui el nom, aconsellaven els catalans dedicar-se a les seves coses i deixar la política per als polítics. Aquesta circumstància ha produït una generació altament despolititzada, tot i que és la millor generació que ha tingut mai el país (per formació, per expectatives...). De fet, el grau de politització (és a dir d'entendre conceptes polítics, defensar-los i transtetre'ls amb claredat) no té a veure amb la formació. He conegut gent molt politizada que havien rebut una mínima instrucció. Però ha arribat la crisi, i aquesta generació despolititzada, o bona part d'aquesta generació, s'ha adonat que les decisions que es prenen en l'àmbit polític, sobretot quan són restrictives més que no pas expansives, afecten la vida de les persones, i la compliquen. A partir d'aquest moment, s'ha produït una repolitització accelerada sota paraigües que no són els dels partits, obviament. Aquesta generació desconfia de partits que no coneix i que han acostumat a fer la seva sense demanar opinió. D'aquí surten molts experiments polítics o parapolitics l'observació dels quals permet constatar, i d'aquí la utilitat de les eines 2.0, l'enorme despolitització que ha sofert la societat. Un exemple: moltes de les propostes que han fet públiques els indignats, i que s'han distribuït mediàticament com a novetats, feia lustres que circulaven, no ja en els ambients de la política convencional de l'esquerra, sinó d'associacions, entitats i grups alternatius. El seu desconeixement era fruït de l'allunyament i el desinterès més que no pas per la inexistència d'una voluntat transformadora, que no ha deixat mai d'existir a la nostra societat (en allò social i també en allò nacional). I què fer? Ara és el moment d'oferir protagonisme a la gent, d'ampliar els canals de participació, d'obrir les institucions i els partits. La societat s'està repolitizant espontàniament i per tant tenim una magnífica possibilitat de construir una democràcia des de baix, amb la participació de la gent. No ho desaprofitem.

O amb els demòcrates o amb els altres...

2011-09-12T19:34:00.001+02:00

Una moció presentada per PxC demanant al Govern espanyol que no subscrigui cap conveni bilateral amb el Marroc perquè els residents d'aquest país puguin votar a les eleccions municipals ha acabat derivant en una escena absolutament incrïble. L'alcalde (CiU) ha donat suport a la proposta i tres dels regidors del seu grup hi han votat en contra, altres dos s'han abstingut i dos li han fet costat. La moció ha estat derrotada perquè els grups de l'oposició democràtica (ICV, PSC, CUP, ERC i SI) s'hi han oposat. Però aquesta situació, un alcalde que perd una votació perquè ni els del seu grup municipal li fan costat no és el més greu. El pitjor són els arguments que s'han utilitzat per a proposar, o donar suport en el cas de l'alcalde, a la moció. Durant una bona estona ha flairat per la sala de plens la consideració de ciutadans, ja no de segona, sinó de tercera categoria dels ciutadans d'origen marroqui. Perquè interpel·lats, l'un i l'altre, sobre el perquè d'aquesta oposició han sorgit arguments de l'estil de les nul·les conviccions democràtiques dels ciutadans marroquins, del maltracte generalitzat dels homes marroquins sobre les dones, etc. Em recordaven els arguments que feia servir el règim sud-africà per a justificar l'apatheid: és que els negres són vagos, no entenen les coses, etc. Que els intolerants utilitzin aquests arguments, forma part del que estem acostumats a escoltar, que un alcalde democràtic flirtegi amb aquests conceptes és tan temerari que cinc dels regidors del seu grup se n'han desmarcat. L'alcalde haurà de triar amb qui vol entendre's: amb els demòcrates o amb els altres.

Ara que s'acosta l'11 de setembre

2011-09-03T21:29:00.000+02:00

La reforma de la constitució: una indecència política

2011-09-02T15:00:00.002+02:00

Des de fa molt temps les forces majoritàries a l'Estat espanyol han negat la possibilitat de modificar cap dels aspectes que conformen la Constitució. Per moments se'ns volia fer veure que era una mena de text esculpit en marbre, impossible de canviar. Ara, en un tres i no res, se les empesquen per a fer una reforma express que afebleix enormement els drets de la gent. Que fa llei fonamental el que és únicament i exclusiva un dogmatisme neoliberal (el dèficit genera inestabilitat econòmica i pressupostària). Alguns dels economistes més importants de tots els temps ho han negat, i ho continuen negant. Keynes, Galbraith, Krugman... Ans al contrari, ells pensen que sovint el dèficit afavoreix la reactivació econòmica. I ho han demostrat amb polítiques concretes, no només amb especulacions acadèmiques. Finalment, si s'estableix un límit de dèficit i no es diu res de la política d'ingressos (tothom sap que equilibrar un pressupost fa referència al que gastes però també al que ingresses), s'està enganyant a la gent. Aquesta reforma, feta d'esquenes al poble, a la resta de grups polítics de la cambra i amb fortes dosis d'intoxicació cap a l'opinió pública és una indecència política que certifica la crisi profunda de la democràcia espanyola en mans de dos grans partits caciquils (PP i PSOE) que es reparteixen el poder al marge de la voluntat i dels interessos del poble.

La societat multicultural és un perill

2011-08-30T15:00:00.003+02:00

Ja fa dies que escolto una cantarella al voltant de la multiculturalitat. La sento de boca de l'extrema dreta i també d'altres opcions no tan extremes. La conclusió a que arriben aquestes veus tan autoritzades és la mateixa. La societat multicultural és un fracàs, no funciona ni funcionarà. A més, una societat multicultural ens porta directament al conflicte. De fet, crec que aquest argumentari és majoritari i que moltíssima gent de sensibilitats diferents el fan seu avui en dia a casa nostra. Ara bé, si fem una mínima reflexió, això que no està gaire de moda, ens adonarem que aquest argumentari no té el més mínim rigor intel·lectual. Per a desmuntar aquest argument el que cal fer en primer lloc és preguntar-se per què societats ètnicament i culturalment homogènies desenvolupen conflictes civils que generen centenars de milers de morts, per exemple l'Espanya dels anys trenta. Després cal preguntar-se perquè societats amb un alt nivell de vida i població multicultural no generen problemes de convivència, per exemple Mónaco o les Illes Caiman. Finalment, com és que una organització esportiva, com ara el Barça, amb jugadors vinguts d'arreu del món, no genera conflicte, ans al contrari funciona i funciona bé. Ofereix mèrits esportius i guanys econòmics. Per què passa això? No havíem quedat que multiculturalitat és sinònim de conflicte i l'homogeneïtat de pau i harmonia? Això passa perquè el que genera conflictes no és la societat multicultural sinó la societat desigual. El que és perillós, fins i tot per als privilegiats, és la desigualtat social, la manca d'oportunitats laborals, la impossibilitat d'accés a un habitatge digne, a una escolarització en condicions, a la salut, a la cultura. Això és el que provoca conflictes i malestar. I aquesta és la veritat, una veritat incòmoda que els qui tenen la paella pel mànec no vol reconèixer, ja que seria tan com posar en qüestió els seus privilegis. Contràriament, continuar fent discurs contra la diversitat cultural és més senzill: protegeix els seus interessos i distreu els problemes de la gent, focalitzant el seu odi i resentiment cap als qui són diferents. És a dir, una manera d'actuar molt semblant al feixisme.

El millor penalty de Cruyff... i el pitjor d'Henry

2011-07-28T15:00:00.031+02:00

A mi no m'enganyen

2011-07-26T15:00:00.000+02:00

Escoltar les explicacions reiterades, i reiteratives, del govern de CiU es força preocupant. No hi ha roda de premsa en què no facin una retroacció als seus predecessors. Després de gairebé un any de govern convergent, tots els mals del país continuen sent culpa del malèfic govern tripartit. És clar que la crisi econòmica no hi té res a veure, és clar que la renúncia a cobrar l'impost de successions no hi té res a veure, tot el que fa el govern dirigit per Artur Mas ho ha de fer "per culpa" del tripartit. Sincerament, suposo que això s'ho deu empassar molta gent, però jo no. El que hi ha fins ara és una manca atroç de direcció política, una aposta claríssima per afavorir els interessos dels més rics (els que tenen patrimonis de cinc milions d'euros i no hauran de pagar successions), una enorme insensibilitat cap als qui més pateixen (em desagrada profundament la rigidesa dels Mossos amb la pobra gent que ha de marxar de casa seva i les formes florentines amb els delinqüents confessos del Palau de la Música). I al final, no deixa de ser alliçonador comprovar que després de les demostracions abrandades de catalanisme, sobiranisme i indenpendentisme del líders de CiU tot just fa un any, ara gràcies a ells el PP, que com tothom sap és un partit molt catalanista, sobiranista i, fins i tot independentista, tingui les quotes de poder més altes que mai ha tingut a Catalunya. I en Duran Lleida ja torna a dir que ell ha de ser ministre d'un govern espanyol presidit pel PP. D'aquí a un any comprovarem si la llei omnibus que deteriora greument els serveis públics, si les retallades en educació i sanitat i si les rebaixes fiscals per als milionaris catalans han tret Catalunya de la crisi i han generat més llocs de treball i prosperitat. Em temo que no. Ara bé, gràcies a l'acció de govern de CiU, els més rics seran més rics, d'això n'estic segur.

Amb Noruega, amb les víctimes, amb la democràcia

2011-07-25T15:00:00.002+02:00

La massacre comesa per un extremista xenòfob al centre d'Oslo i a l'illa d'Utoya ens indigna i ens entristeix però hem de tenir la serenitat suficient per a saber que es tracta de l'acció d'un individu perturbat, solitari i aficionat a les armes. Ara bé, darrera d'aquesta constatació ens hem d'agafar seriosament l'escenari que es va dibuixant a Europa on les propostes electorals que actuen amb discursos intransigents i agressius es mutipliquen. Es va convertint en habitual, a tota Europa, que els qui més criden i més desqualifiquen tinguin més suports. Això és perillós. D'una banda i de l'altra, es fa bandera de la renúncia al diàleg i al consens. Al final, em quedo amb les paraules del primer ministre noruec: "superarem aquesta tragèdia amb una societat més oberta i més democràtica". Aquest és el compromís que els demòcrates d'Europa devem a la nostra ciutadania, i a les víctimes d'aquest brutal atemptat.

La insostenible situació de l'Eix Transversal

2011-07-22T15:00:00.000+02:00

Les molèsties que estan provocant les obres de l'Eix Transversal sobrepassen l'anècdota. S'estan convertint en un perill per als conductors. Deixaré per a un altre dia l'impacte ambiental de les obres (amb l'excusa de la crisi ja hi ha via lliure per a la destriucció indiscriminada del territori), i em centraré en el que han de patir els usuaris d'aquesta via. Les entrades a l'Eix estan mal senyalitzades, les incorporacions als carrils presenten deficiències que esdevenen perilloses, als ponts i als tunels no hi ha prou elements de seguretat. Em sembla bastant fívol que els responsables d'aquestes obres, la Generalitat en darrera instància, no atenguin aquestes qüestions. Finalment, els desviaments que es proposen són absolutament incongruents. Ah! En una situació propera al caos deixar passar camions per l'Eix em sembla la cirereta del pastís de la incompetència. (Foto: El9Nou)

Francisco Camps: "only alive"

2011-07-21T15:00:00.002+02:00

Que la stuació del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, era insostenible ho sabia tothom, menys ell, que continuava amb el seu somriure profident i les seves maneres de nen de barri vingut a més. En qualsevol cas, aquest afer demostra una cosa ben clara, els vots no treuen ni donen raons. Els vots (i Camps ha estat escollit per majoria absoluta) tan sols diuen on estarà situat cadascú, no eximeixen de respectar les lleis ni de les conductes èticament apropiades. És per això que la concentració de poder tan enorme que tindrà d'aquí a poc la dreta espanyola em preocupa, de la mateixa manera que em preocupa el gran poder que ja té la dreta catalana. I per això em preocupà en el seu moment el poder del PSOE. Crec en les fórmules plurals, són més democràtiques. La foto és de Mònica Oltra, la diputada de Compromís que ha lluitat durant molts anys perquè arribés aquest dia.

El Parc Agrari de la Plana de Vic

2011-07-20T15:00:00.002+02:00

Que la Plana de Vic conserva un caràcter agrari i rural és una realitat que salta a la vista per poc que hom hi passegi una mica. Ara és l'hora de la sega i els camps s'omplen de bales de palla. Des d'ICV-EUiA vam proposar durant la campanya electoral constituir un Parc Agrari per a la Plana de Vic. Això és, un espai de protecció i promoció de les activitats agroramaderes que treballi en dues direccions: protegir els sòls fèrtils de la zona, fer que els joves pagesos puguin continuar vivint de la terra. L'Ajuntament de Vic, el seu alcalde al capdavant, haurien de promoure aquesta figura de protecció i promoció de l'activitat agrària.

Nova etapa

2011-07-19T15:00:00.002+02:00

Amb la nova legislatura he pensat que calia renovar aquest bloc, que ja ha fet quatre anys. He intentat incorporar unes quantes eines 2.0 per tal de fer-lo més còmode i interactiu. Els comentaris estan oberts a tothom. Us animo a que els feu servir per a fer aportacions, consideracions, crítiques, propostes, etc. Si s'expressa educadament, tot serà benvingut. En qualsevol cas, es tractaria d'oferir una eina més per apropar a la gent la meva feina municipal i les meves opinions i copsar la feina i les opinions dels que, a l'altra banda de la pantalla, també tenen alguna cosa a dir sobre Vic, Catalunya i el món. Encetem, doncs, una nova etapa blocaire.