Ho vaig demanar en el passat Ple, poseu la bandera de l'orgull gai a la balcona de l'Ajuntament el proper 28 de juny, dia de l'orgull gai. La regidora d'aquestes coses, Gràcia Ferrer, va dir que no, que millor al balconet de Casa Comella. Els gais, segons la regidora mereixen un balconet no una balcona. Si és veritat que són tan sensibles a aquestes qüestions per què no posen la bandera de l'Arc de Sant Martí, com en el seu dia van fer amb el llaç lila? Potser és que la bandera gai ofèn la sensibilitat d'algun membre de l'equip de govern?

A les eleccions europees hi ha hagut una sorpresa, l'èxit de la llista ecologista francesa, Europe Écologie, liderada per Dani Cohn-Bendit, José Bové i altres, que ha posat els indolents socialistes en un tercer lloc. Al costat dels bons resultats a Alemanya i a d'altres llocs de l'Europa centre-europea, el fet demostra que l'esquerra europea només té un camí, articular el seu propi discurs i no agafar les banderes ideològiques de la dreta (com fan els socialistes). Si ens presentem com el que som, segur que les coses ens aniran bé. Per cert, el diputat català Raül Romeva compartirà grup parlamentari amb els diputats d'Europe Écologie.

D'això se'n diu ser més xulo que ningú, o ganes de guanyar la final de les coses mal fetes. Que la revisió del pla general urbanístic d'una ciutat com Vic tingui 798 al·legacions il·lustra la manera com s'ha conduït aquest procés (polític, per cert, perquè ara és massa fàcil carregar-li el mort als tècnics). Ara resulta que ningú sabia que s'estava fent amb la ciutat (ni el regidor d'urbanisme, ni l'alcalde...). Per descomptat, el grup municipal d'ERC (que forma part del govern) tampoc estava al cas de res (per això presenta al·legacions m'imagino). Uff! Quin desgavell. Tanmateix, des d'ICV volem aportar en forma constructiva i hem fet un escrit d'al·legacions amb 50 propostes, que podeu veure a la pàgina d'El 9 Nou. Ara sabrem si el tripartit vigatà es creu allò de fer ciutat o simplement vol tirar endavant els projectes, encara que portin una motxilla de 798 quilos.

Perquè l'àmbit europeu és important per a defensar els nostres drets, perquè a Europa calen veus d'esquerres que defensin el model social solidari que gaudim. Per a frenar l'arrogància de la dreta que ha arruïnat l'economia. Perquè la crisi no la paguin els que no l'han creat. Per tot això, al Parlament europeu ens cal un home treballador, honest, intel.ligent. A Europa ens cal Raül Romeva, la veu de l'equerra catalana a Europa.

M'assebento que el tripartit vigatà (CiU-PSC-ERC) posa en marxa la Comissió per a la Memòria Històrica. No ens han convidat a ser-hi, tampoc ens van permetre votar la moció que vam presentar sobre aquest tema en un plenari municipal. L'alcalde, d'altra banda, es nega sistemàticament a incloure a l'ordre del dia dels plens ordinaris aquelles mocions que no li agraden. Sabem, de bell antuvi, que molts dels temes que els incomoden els tenim perduts, en som ben conscients, ara bé negar el dret de proposar a l'oposició és una burla a la democràcia local. A Vic, aquestes coses que ens escandalitzarien a Marbella, per posar un exemple prou conegut, passen gairebé desapercebudes, semblen no importa-li a ningú, per més que no ens cansem de denunciar-les. A la nostra ciutat la democràcia està sota mínims.

El Pla d'Ordenació Urbanística de Vic (POUM) es podia haver fet d'una altra manera. Es podia haver fet amb transparència (explicant a la gent les modificacions urbanístiques que es preveien a les zones consolidades). Es podia haver fet amb voluntat de preservar els espais naturals de la zona periurbana (deixant com a espai lliure la zona humida del Pont Pedrís). Es podia haver fet preveient l'habitatge públic dels propers anys (elaborant, per tant, un Pla d'Habitatge). Es podia haver fet respectant el procés administratiu en l'intercanvi de parcel.les verdes dels polígons i del nucli urbà. Són tres exemples de què les coses, també en matèria d'urbanisme, es podien fer de manera més neta. I no ha estat així. S'ha optat pel tacticisme, un cop més. Enllestim-m'ho ràpid que no ens enganxi amb les eleccions a les envistes. A Vic, ningú estava acostumat a veure un govern municipal que funciona d'aquesta manera. A alguns ens sorprèn, encara, una manera de procedir tan poc polida. En qualsevol cas, els actuals membres de l'equip de govern tenen la plena legimitat democràtica per a governar la ciutat amb l'únic límit, això sí, de la llei.

L'informe que ha elaborat el europarlamentari finès Hannu Takkula adscrit al grup liberal europeu (el mateix de què forma part Convergència Democràtica de Catalunya) ho diu ben clar: experiments com els Espais de Benvinguda Educativa no s'han de promoure. No ajuden a la integració dels alumnes estrangers. Aquest informe, votat favorablement pel conjunt dels grups democràtics del Parlament Europeu, ha estat fortament combatut per un europarlamentari de l'extrema dreta francesa Bruno Gollnisch, que cadascú pensi el que vulgui però això no deixa massa bé els experiments que l'Ajuntament de Vic porta a terme amb els suport del Departament d'Educació. L'informe expressa la necessitat de què es promogui una política educativa integradora i s'evitin classes o espais especials per als alumnes immigrants, tot el contrari del que està fent a Vic. L'informe expressa, això sí, la necessitat de què els pares dels alumnes participin en programes d'aprenentatge del lloc d'acollida. Em va fer gràcia l'explicació que l'alcalde de Vic va donar, amb la retòrica pròpia de l'il.lusionista, sobre aquest pronunciament europeu: nosaltres ja estem en la línia del que indica el Parlament Europeu, o una cosa similar. És allò de "nada por aquí nada por allà". M'avergonyeix, i m'entristeix a l'hora, que el govern de la meva ciutat actuï d'aquesta manera. Si voleu saber com van anar els debats al Parlament Europeu, cliqueu aquí.

Avui hem tingut Junta de Portaveus a l'Ajuntament de Vic. Des del grup municipal d'ICV-EUiA hem proposat la inclusió en l'ordre del dia del proper 1 d'abril d'una moció de suport a la reforma de la llei d'avortament, en el sentit de despenelitzar i ampliar aquest dret. No m'ha sorprés l'actitud antidemocràtica de l'alcalde Vila d'Abadal negant-se un cop més a la discussió d'una proposta presentada pel nostre grup, tampoc m'ha sorprès l'actitud del portaveu del PSC, disposat a abandonar tot el que calgui per una cadira, però si m'ha preocupat l'actitud de la regidora de dones (??) i salut (??) Gràcia Ferrer, que ha mostrat la seva oposició frontal a la moció que nosaltres presentàvem. Com que crec que encara continua essent feminista, o almenys això diu sovint, crec que la seva oposició està motivada per la mandra que li fa enfrontar-se als seus companys de govern. Així doncs, on són les línies vermelles de què parlava ERC de Vic la setmana passada. Ja us ho diré jo: enlloc. Els regidors d'ERC de Vic acabaran la legislatura agafadets de la mà de CiU i PSC i sent obedients i resignats. És una llàstima.

El tripartit vigatà va presentant aquesta setmana a corre-cuita lemes propagandístics buits de contingut. Ara hem conegut els dos últims: Vicmou (per a la promoció turística de la ciutat) i Vicjove (per a la promoció juvenil). Ara bé, aquest govern que tot el dia utilitza una paraula màgica "potent", no ens acaba d'explicar que hi ha darrera d'aquests "slogans". Crec que és una de les tantes jugades demoscòpiques d'aquest govern buides de cap contingut concret, perquè hi ha una pregunta recurrent que mai ningú em respon: qui avaluarà l'impacte d'aquestes campanyes, segurament sabrem quant han costat (no perquè ens ho diguin sinó perquè ho demanarem) però mai no ens diran els efectes reals d'aquests diners esmerçats en publicitat. Per cert, els gabinets de comunicació deuen fregar-se les mans a base de bé amb l'Ajuntament de Vic perquè el total de diners que hi esmercen és escandalós, algun dia en farem el recompte i quedarem sorpresos. Insisteixo, el govern de Vic no té projecte ni sap on va. Funciona a base d'ocurrències... i de publicitat.

Ni tan sols m'importa si els estudiants anti-Bolonya tenen raó. En algunes coses potser sí, en altres segurament no. Ara bé, les imatges d'ahir, difoses abastament pels mitjans de comunicació, em provoquen indignació i vergonya. Els estudiants no han de ser tractats com a delinqüents, no han de ser atonyinats, tenen dret a queixar-se i a manifestar-se. Nosaltres, quan ho érem, també ens manifestàvem, també ens queixàvem. El que va passar ahir no pot quedar així. Hi ha una política de seguretat que no respon als criteris de la dreta més rància, l'hem de fer possible, pesi a qui pesi.

L'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, ha estat sensible al neguit dels seus conciutadans i ha posat per damunt de tot la pau social al seu poble. No sé si ho ha fet per convicció íntima o per por de la pedregada que li venia a sobre, però en tot cas ha donat la cara, que sempre és d'agrair. Que jo recordi només un ajuntament d'Osona ha donat suport explicit, via moció municipal, al projecte d'aeroport corporatiu: el de Vic. Això sí que es digne d'anàlisi. Els tres partits de govern (CiU-PSC-ERC) aproven una moció de suport a un projecte que ja es veia a venir que no agradaria als afectats i que sabien d'entrada que no s'ubicaria a Vic (per tant tenien clar que les bofetades se les enduria un altre), quina grandesa! Quina manera de fer comarca! Mare de Déu Senyor! Però la més bona de totes ha estat l'actitud del grup municipal d'ERC a Vic, que va adherir-se de manera entusiasta al projecte d'aeoroport, però que quan va comprovar que aixecava una ferotge oposició entre la gent de Taradell, rectifica (en menys de tres setmanes!) i per boca de la seva portaveu Gràcia Ferrer, assegura que en realitat no hi estan d'acord. D'això se'n diu "alta política". Quina manera tan estrambòtica de fer les coses. Al final queda una cosa: Osona ha d'apostar per un model de creixement diferent del que planteja el Consell Comarcal, amb el suport del tripartit vigatà.